El 18 de febrer els carrers de Barcelona es van omplir de centenars de milers de persones que cridaven al món: “Volem acollir”. I exigien al Govern d'Espanya que complís amb les seves obligacions. Fins al setembre d'aquest any haurien d'arribar al nostre país 17.337 persones procedents de camps de refugiats de Grècia, Turquia i el Líban, però ara per ara solament ho han fet 1.034. La manifestació va ser convocada dins de la campanya Casa Nostra Casa Vostra, que aglutina nombroses entitats i compta amb el suport total de l'Ajuntament de Barcelona, per donar visibilitat a la situació que estan patint milions de migrants a les fronteres d'Europa.

A més de sortir al carrer i pressionar les autoritats, és important “acollir totes les persones que estiguin arribant o que ja faci temps que estan entre nosaltres a les escoles, als barris, a les associacions”, explica Blanca Garcés-Mascareñas, especialista en immigració i integració del CIDOB (Centre d'Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona). Segons la investigadora, aquest tracte no s'ha de donar exclusivament a les persones que tenen l'estatut de refugiat. “La distinció entre un immigrant econòmic, que migra per buscar una millor vida, i el refugiat que fuig d'una guerra és una diferència merament política i legal”, assenyala la investigadora, i aquesta diferenciació oblida que qualsevol persona té dret a migrar independentment de les raons que l'empenyin a fer-ho.